domingo, 22 de marzo de 2015

EL CLIMA

La Comunitat Valenciana té un clima mediterrani amb estius calorosos, hiverns no gaire freds i temperatures suaus la resta de l'any. Les precipitacions són, en general, escasses o irregulars, i l'estiu sol ser sec.

A la Comunitat Valenciana, la vegetació que predomina són els boscos de *carrascas, sureres, roures i pins; els arbustos (brucs, llentiscles, xaras…) i els matolls.

Les espècies animals més destacades són mamífers com el senglar, el conill i el teixó, aus com la perdiu, l'ànec i el tordo, i peixos com l'anguila i el barb.

Per a preservar la vegetació i la fauna s'han creat una sèrie d'espais naturals protegits entre els quals destaquen els Parcs Naturals de la Serra d’Espadà i de l’Albufera.

COM ÉS EL CLIMA

A la Comunitat Valenciana es dóna el clima de tipus mediterrani. Aquest clima es caracteritza per uns estius llargs i calorosos i uns hiverns no gaire freds. Les precipitacions són escasses i irregulars.

No obstant açò, a conseqüència de l'altitud i la proximitat o llunyania del mar, les temperatures i les precipitacions varien d'un lloc a un altre de la Comunitat.

TEMPERATURES

Segons les temperatures, a la Comunitat Valenciana podem distingir tres zones:

En el litoral, les temperatures són altes a l'estiu i suaus a l'hivern. Les gelades són excepcionals i es produeix una marcada sequera estival.
A l'interior no arriba la influència del mar, que suavitza les temperatures. Per açò, els estius són més calorosos i els hiverns són més freds que en la costa.
En les zones muntanyenques, a causa de l'altitud, els estius són frescos, i els hiverns, freds. En les muntanyes pot arribar a nevar.
PRECIPITACIONS

En la nostra Comunitat, quan més plou és a la primavera i a la tardor. A voltes, són pluges torrencials, és a dir, cau molta aigua en poc temps provocant grans inundacions.

L'estació més seca és l'estiu. A més, les pluges no cauen en forma regular en tot el territori. Així, en la costa plou menys que a l'interior.

En les zones muntanyenques plou més i poden donar-se tempestes i, a l'hivern, nevades.

COM ÉS LA VEGETACIÓ

A la Comunitat Valenciana predomina la vegetació típicament mediterrània, formada per arbres i matolls de fulla perenne.

No obstant açò, la vegetació varia d'una zona a una altra en funció de les precipitacions, les temperatures, la presència del mar i l'existència de muntanyes a l'interior de la Comunitat.

Així, es poden distingir dues grans àrees de vegetació: les zones muntanyenques de l'interior i les zones costaneres.

LA VEGETACIÓ DE LES ZONES MUNTANYENQUES

La vegetació de les serres de l'interior de la Comunitat Valenciana, com la Serra d’Espadà, Calderona o Mariola, està formada principalment per boscos d'arbres de tipus mediterrani, com carrasques, sureres, roures i pins.

En les riberes dels rius, on la humitat és elevada, hi ha àlbers i pollancres.
En les muntanyes del Nord de Castelló creixen espècies no mediterrànies, com el pi roig.
En les zones humides de les muntanyes d'Alcoi, al costat de les carrasques, es troben freixes, arces i teixos.
 

LA VEGETACIÓ DE LES ZONES COSTANERES

La vegetació de les zones costaneres presenta la següent distribució:

En bon part del litoral i en la meitat sud d'Alacant, la formació vegetal més abundant és el matoll, format per arbustos i plantes xicotetes.
En la costa de Castelló i València són abundants el coscoll, el bruc, la xara, el llentiscle i el timó.
En les zones més seques del Sud, la vegetació està adaptada a l'escassetat d'aigua.
El vegetal més representatiu és el margalló, encara que ha sigut substituït en moltes zones per l'aliaga, l'espart o el timó.

A Elx i Oriola destaca la presència de palmeres d'origen africà.
COM ÉS LA FAUNA

En la nostra Comunitat existeix encara una notable quantitat d'animals salvatges.

Però l'ocupació i la transformació del territori per l'ésser humà fa que la vida de la majoria d'aquestes espècies de la Comunitat siga cada vegada més difícil.

LA FAUNA DE L'INTERIOR

Les pinedes són el lloc preferit d'un gran nombre d'animals que habiten en el nostre territori.

En aquests boscos de pins els animals troben l'abundant aliment i la protecció que necessiten.

Un dels animals que més s'ha estès en els últims anys ha sigut el senglar, a causa de l'abandó dels camps i de l'absència d'espècies competidores.
Altres mamífers abundants en els nostres boscos són el gat montés i el teixó.
Abunden les rapaces diürnes, com el ratonero, el cernícalo i el falcó ocellat.
Entre els rèptils destaquen, per la seua abundància, la serp verda i el fardatxo ocellat.
En els espais oberts, on la vegetació característica és el matoll, podem trobar nombrosos tordos, conills i perdius.

Les aigües dels rius valencians són l'hàbitat de diferents peixos, com el barb...

 

CONSERVEM EL NOSTRE MITJÀ NATURAL

En el territori de la Comunitat Valenciana existeixen un gran nombre d'espècies naturals de gran interès paisatgístic i ecològic en els quals es conserven la fauna i la vegetació autòctones.

El Govern de la Comunitat Valenciana té les competències per a gestionar els seus espais naturals i, d'aquesta manera, conservar-los i protegir-los.

A la Comunitat Valenciana existeixen 22 espais protegits que s'han classificat com a Parcs Naturals.

Dins d'aquesta categoria, aquests espais es classifiquen, segons les seues característiques, en: aiguamolls, illes, boscos ripícolas mediterranis, serres de litoral i serres d'interior.

miércoles, 11 de marzo de 2015

LA CLOROFILA


Marta nos explicó como realizar la extracción de clorofila de las plantas.

La clorofila es un pigmento de las plantas, que les proporciona su color verde y que absorbe la luz necesaria para la fotosíntesis. La clorofila absorbe principalmente luz violeta roja y azul y refleja luz verde.
La abundancia de clorofila en hojas y su ocasional presencia en otros tejidos vegetales es la causa de que esas partes de las plantas aparezcan verdes, pero en algunas hojas la clorofila es enmascarada por otros pigmentos. La extracción y reconocimiento de estos pigmentos es interesante para es estudio y conocimiento de sus propiedades.
Para la experiencia que realizamos en el laboratorio usamos:
  • Alcohol, hojas de acelga, mortero, colador, frasco de vidrio y papel secante.
Los pasos seguidos fueron:
  1. Cortar las hojas de la acelga y colocarlas en el mortero con alcohol.
  2. Aprisionar las hojas con el pisón del mortero. Despiden un líquido color verde.
  3. Colamos el líquido resultante. Para eso usamos el colador y el frasco de vidrio.
  4. El líquido resultante es la clorofila. En nuestro caso fue verde porque la acelga es verde. Si hubiéramos utilizado hojas de remolacha, el líquido resultante hubiese sido morado.


LOS POLIGONOS

Un polígono está formado por una línea poligonal cerrada y la superficie interior.
Todos sus lados tienen que ser líneas rectas.
matematicas-sexto-primaria
Veamos ahora 2 figuras que no son polígonos:
Porque son líneas abiertas
O porque alguno de sus lados no es una línea recta
matematicas-sexto-primaria..................matematicas-sexto-primaria
En un polígono se pueden distinguir:
  • Lados
  • Vértices
  • Ángulos
  • Diagonales (líneas rectas que unen dos vértices no consecutivos)
matematicas-sexto-primaria
La suma de la longitud de sus lados se denomina perímetro.
La superficie interior de un polígono se llama área.
matematicas-sexto-primaria
Según el número de lados, los polígonos se clasifican en:
Triángulo: 3 lados
Cuadrilátero: 4 lados
Pentágono: 5 lados
Hexágono: 6 lados
Heptágono: 7 lados
Octógono: 8 lados
Eneágono: 9 lados
Decágono: 10 lados
Cuando todos los lados de un polígono son iguales se denomina polígono regular. También sus ángulos son iguales.
.
Triángulo regular
Cuadrilátero regular
.
.
Pentágono regular
Hexágono regular
Heptágono regular
Octógono regular
Como todos sus lados son iguales, su perímetro se puede calcular multiplicando la longitud de un lado por el número de lados:
matematicas-sexto-primaria
Por ejemplo, el lado de este hexágono regular mide 5 cm, por lo que su perímetro será:
Perímetro = 5 x 6 (nº de lados) = 30 cm

domingo, 22 de febrero de 2015

LOS ÁNGULOS

 Para empezar el tema recordamos los tipos de ángulos. Esto ya lo sabemos de cursos anteriores. También hemos aprendido a medir ángulos con el transportador. Lo recordamos con este vídeo:



También hemos aprendido la diferencia entre ángulos consecutivos y adyacentes:



Por último hemos aprendido a calculaTar la mediatriz de un segmento, usando el compás. Aquí tenéis un vídeo para recordarlo:

También sabemos ya calcular la bisectriz de un ángulo. Recordemos:

lunes, 2 de febrero de 2015

OPERACIONES CON DECIMALES

MULTIPLICACIONES CON DECIMALES

En una multiplicación pude haber decimales en cualquiera de los dos factores, o en los dos:


a) En primer lugar multiplicamos sin tener en cuenta que hay decimales:


b) A continuación contamos los números decimales que hay en ambos factores y serán las cifras decimales que lleve el resultado:
b.1.- Empecemos por la primera multiplicación,
Tiene una cifra decimal en el primer factor y ninguna en el segundo: en total 1 cifra decimal.
El resultado de la multiplicación (324.324) llevará 1 cifra decimal:

b.2.- Segunda multiplicación,
Tiene dos cifras decimales en el segundo factor: en total 2 cifras decimales.
El resultado de la multiplicación (527.814) llevará 2 cifras decimales:

b.3.- Tercera multiplicación,
Tiene dos cifras decimales en el primer factor y una en el segundo: en total 3 cifras decimales.
El resultado de la multiplicación (255.528) llevará por tanto 3 cifras decimales:

1.- Multiplicar por 10, 100, 1.000
Por ejemplo:
45,6 x 10
235,6 x 100
78,96 x 1.000
Para calcular el resultado:
a) Primero escribimos en el resultado el primer factor.
b) Luego en el resultado desplazaremos la coma a la derecha tantas posiciones como ceros lleve el número por el que hemos multiplicado.
Puede ocurrir que haya más ceros que cifras decimales, por lo que no podamos desplazar a la derecha la coma tantas posiciones como ceros.
¿Qué hacemos? Las posiciones que no hayamos podido desplazar la coma la completaremos con ceros:

Veamos los ejemplos:
a) 45,6 x 10
Primeros repetimos en el resultado el primer factor.
45,6 x 10 = 45,6
Luego desplazaremos la coma a la derecha una posición ya que hemos multiplicado por 10 que lleva 1 cero:
45,6 x 10 = 456, (la coma a la derecha sin ninguna cifra decimal se puede quitar y escribir 456)
b) 235,6 x 100
Primeros repetimos en el resultado el primer factor.
235,6 x 100 = 235,6
Luego desplazaremos la coma a la derecha dos posiciones ya que hemos multiplicado por 100 que lleva 2 ceros:
Como 235,6 tan sólo tiene un decimal y necesitamos desplazar la coma 2 posiciones, completaremos el movimento que nos falta poniendo 1 cero:
235,6 x 100 = 23.560
c) 78,96 x 1.000
Primeros repetimos en el resultado el primer factor.
78,96 x 1.000 = 78,96
Luego desplazaremos la coma a la derecha tres posiciones ya que hemos multiplicado por 1.000 que lleva 3 ceros.
Como 78,96 tan sólo tiene dos decimales y necesitamos desplazar la coma 3 posiciones, completaremos el movimento que nos falta poniendo 1 cero:
78,96 x 1.000 = 78.960