L'EDAT MITJANA

La rendició de Paterna
El tercer dia de Pasqua arribà al Puig un missatger
de Paterna amb cartes de totes les comunitats
musulmanes de la ciutat. S’hi deia que estaven
disposats a lliurar-nos la vila i el castell.
El quart dia, tal com havíem acordat amb ells,
ens hi presentàrem amb la reina i cent cavallers.
Tots els sarraïns i sarraïnes isqueren a rebre’ns
amb gran joia. Llavors els diguérem que no els
causaríem cap mal i que els deixaríem lliures durant
dos anys per haver-nos lliurat voluntàriament la vila
i el castell.

JAUME I. Llibre dels fets. Adaptació

Al final del segle V diversos pobles procedents del nord i de l'est d'Europa varen ocupar l'Imperi Romà. La desaparició d'aquest imperi assenyala el pas de l'edat Antiga a l'Edat Mitjana.

El regne visigot
Cap a l’any 400, l’imperi romà feia diversos anys que suportava els atacs dels pobles germànics, que provenien del nord d’Europa. Els visigots eren
un d’aquests pobles. Van arribar a Hispània i hi van fundar un regne amb capital a Toledo. Entre els reis visigots van destacar Leovigild, Recared i Recesvint, que van prendre algunes mesures per a unificar el regne.
Els visigots eren molt pocs en comparació de la població hispanoromana. Per això, van acceptar la seua llengua, que era el llatí, les lleis romanes i la religió catòlica.

La conquista musulmana

L’any 711, un exèrcit musulmà va arribar des d’Àfrica i va envair el regne visigot. En pocs anys, va conquistar tota la Península i les illes Balears. Els musulmans van anomenar aquest territori alÀndalus i van establir la capital a Còrdova.

De primer, al-Àndalus va ser un emirat, és a dir, una província que depenia del califa de Damasc, a Àsia. Després, l’any 756, el príncep Abd al-Rhaman I es va proclamar emir independent i al-Àndalus es va separar de Damasc.

Més tard, l’any 929, l’emir Abd al-Rhaman III va adoptar el títol de califa i va inaugurar el califat de Còrdova, que es prolongà fins a l’any 1031 Durant el califat, al-Àndalus va dur a terme grans conquistes militars, com les que va efectuar Almansor, un militar victoriós. Així mateix, Còrdova es va convertir en una de les ciutats més populoses i importants de l’època. Acollia brillants metges, poetes, astrònoms, filòsofs i músics. A més a més, comptava amb importants mercats on es compraven i venien productes portats de tots els racons del món conegut.

La societat de l'edat mitjana

L'Edat Mitjana es l' època de la història que va des de la caiguda de l'Imperi Romà en el segle V fins a mitjan segle XV (1450). En els primers segles (fins al s. XII) hi va haver un període de decadència econòmica, social i cultural, ja que, quan l'Imperi Roma es va desintegrar amb les invasions dels pobles bàrbars del nord i del centre d'Europa, moltes vies romanes es van perdre, va minvar molt la terra dedicada al cultiu i van augmentar la pobresa i la violència.

Durant aquesta època la literatura era escassa i s'escrivia en llatí.

A partir del 1150, les coses van començar a canviar. Hi ha més comerç, riquesa i refinament cultural. Van aparèixer, primer l'art romànic i, desprès, el gòtic, que es van difondre pels països europeus en l'arquitectura (monestirs, catedrals, palaus), en la pintura i en l'escultura. El llatí, que havia evolucionat molt, havia generat les llengües romàniques (gallegoportuguès, castellà, català, occità, francès, italià, sard, etc.); aquestes llengües van començar a utilitzar-se en la literatura i en la ciència.

Durant aquests segles comencen a definir-se les futures nacions europees a l'entorn de petits regnes. Aquells regnes s'organitzaven segons les lleis feudals, basades en la relació de vassallatge: un noble (senyor) rebia del rei (o d'un altre noble superior) el domini d'un territori (o feu), i el donava a conrear a vassalls, els quals li juraven fidelitat; els vassalls es comprometien a pagar impostos i a prestar determinats serveis al senyor i aquest, al seu torn, es comprometia a defensar-los, en cas de guerra ,i a administrar justícia.

Recordem que, des del s. VIII, la major part de la península Ibérica va ser ocupada pels musulmans. Els futurs regnes cristians (Castella, Navarra, Aragó ... ) van nàixer a l'entorn de petits territoris del nord de la Península. Concretament, el Principat de Catalunya es va originar a partir d'uns quants comtats, situats, més o menys, entre els Pirineus i Barcelona; més al sud s'estenia el territori ocupat pels musulmans. Aqueixos comtats catalans van estar vinculats durant molt de temps amb el sud de l'actual França (Occitania). Després van formar part de la Corona d' Aragó, que va conquistar als musulmans les terres que ara conformen les comarques valencianes.

Segle d'Or valencià

El Segle d'Or valencià o Segle d'Or de les lletres valencianes, correspon en un periodo històric que comprén part del segle XIV i casi tot el segle XV.Considerant-se un gran moviment cultural, comprén totes les ciències de l'época i aporta les millors obres lliteràries en llengua valenciana escrites en el Regne de Valéncia. La immensa majoria de grans escritors d'esta época són valencians o escriuen en llengua valenciana. Este gran resorgir del Regne de Valéncia es finalisarà poc després en el descobriment d'Amèrica, la corona d'Aragó junt en la corona de Catella aplicarà tots els seus recursos en eixa gran empresa.
Un atre important factor serà la inquisició, que produïx la fugida de gran número d'intelectuals, aixina com de comerciants, i orfebres.

L'art romànic

Introducció

• Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.
• La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.
• L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.
• Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta.
• Les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.
• A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.

Arquitectura

• Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l'estil artístic anomenat romànic.
• La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.
• Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc fonamental, esglésies, monestirs, castells i palaus.
• Els elements essencials d’una església romànica són:
• La planta era d’un únic braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina.
• Es van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis.
• Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors.
• També era habitual col·locar una torre campanar a l’exterior.
• Els monestirs eren de gran complexitat constructiva, amb moltes dependències: Sala capitul·lar, refectori, biblioteca, claustre...

L’ART GÒTIC

Context històric:

L’art gòtic és propi de la Baixa Edat mitjana (s.XIII – XV) que es caracteritza per grans canvis socials i econòmics. A finals del s. XII i durant el XIII es produeix un creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços tècnics ( nova arada, molins, ferradura..) I sobretot assistim a un creixement de les ciutats, gràcies al desenvolupament de l’artesania gremial , el comerç interior i exterior i la banca. Tornen a circular les monedes i neixen els primers bancs i contractes comercials. Europa deixa de ser exclusivament rural, autosuficient i agrària. Apareix una nova classe social –la burgesia que s’enriqueix gràcies a aquestes noves activitats econòmiques que escapen al control feudal.
Però a finals del s. XIV i al XV s’iniciarà una greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” i un retraïment econòmic de greus conseqüències socials que marcarà el final del gòtic.
L’Església continua tenint molta importància i poder, tot i que naixeren les Universitats a les ciutats per trencar amb el monopoli cultural que exercien els Monestirs al romànic. Crist deixarà de ser aquell Déu temible, distant, solemne, jutge per convertir-se en un Déu més humanitzat, que ama i perdona els homes i els hi promet la salvació.
La revitalització de les ciutats i la burgesia comportarà la construcció de grans Catedrals per donar cabuda al nombre creixent de fidels i convertir-se en símbol de la nova puixança econòmica de les noves ciutats. Quan més alta i gran fos la Catedral més important era la ciutat i més rics els burgesos que la finançaven i per tant a més comerciants atreien. Les Catedrals eren símbols de la importància de la ciutat. També es construïren edificis civils: palaus, ajuntaments, llotges. L’escultura i la pintura continuà en general, supeditada a l’arquitectura.

Característiques de l’estil:

El terme “gòtic” fou utilitzat pejorativament al Renaixement per referir-se a l’art de l’Edat mitjana que es considerava bàrbars i inferior en comparació a l’art clàssic. El gòtic va néixer A França i es dividí en tres períodes:
-Període inicial: de transició entre el romànic i el gòtic (finals del XII i principis del XIII)
- Període de Plenitud: predominen les formes esveltes, lleugeres i elegants. (s.XIII-XIV)
- Gòtic Flamígen: fase de decadència, molta ornamentació i pèrdua d’harmonia. (S.XV)

* Arquitectura:*- Ús d’arcs apuntats o ogivals i voltes de creueria que aporten verticalitat i gran alçada dels edificis.
- Arcbotants i contraforts per contrarestar les càrregues de les voltes.
- Murs recoberts de vitralls policromats que aporten lluminositat i creen un ambient d’espiritualitat.